Projecte TANGO

Cada any, es realitza un esdeveniment mundial anomenat DevFest. A la DevFest d'aquest any, el 2015, s'hi van parlar de temes realment interessants. Molts d'ells centrats en els desenvolupadors de les tecnologies de Google. No obstant això, també es va parlar de temes més genèrics com Project Tango, relacionat amb la Realitat Augmentada.

Què és Project Tango?

Google (o més aviat Alphabet) defineix Project Tango com una tecnologia que proporciona a un dispositiu mòbil l'habilitat de navegar pel món físic de manera semblant a la que tenim els humans. De manera que aporta un nou tipus de percepció espacial als dispositius Android afegint visió per computador avançada, processament d'imatge i sensors especials de visió.

Per a què serveix?

Project Tango obre un nou ventall de possibilitats als dispositius. Podrem realitzar tasques que fins ara eren inconcebibles com mesurar les dimensions d'una taula, fer que el nostre dron ens porti les sabatilles o explorar de manera més natural l'aspecte del nostre major enemic en qualsevol videojoc. Aquest descubriment estretament relacionat amb la Realitat Augmentada pot fer que puguem prescindir del marcador RA i puguem integrar la nostra "realitat" amb la realitat.

Però... Què fa exactament?

Bàsicament es realitzen tres tasques:

1. Reconeixement del moviment: El reconeixement del moviment permet al dispositiu entendre la posició i orientació el que proporciona informació 3D del moviment del dispositiu.

2. Percepció de la profunditat: Els sensors de profunditat informen de la forma de tot el que ens envolta. Entendre la profunditat permet que el nostre món virtual interactuï amb el món real d'una manera molt més natural que la que coneixem fins ara.

3. Aprenentatge de l'àrea: Els dispositius amb Project Tango poden utilitzar pistes visuals per ajudar a reconèixer el món. Amb elles es corregeixen els errors produïts pel reconeixement d'altres errors i relocalitzar les àrees correctament per les quals ja hem passat anteriorment.

Especificacions tècniques

Project Tango és un conjunt de sensors que entenen el que tenen al voltant. Però el que ara hauria de preocupar és si es necessitarà un ordinador de la NASA o es podrà utilitzar en dispositius similars als smartphones o tablets.

Essencialment, en l'últim tablet que s'han posat a la venda per a desenvolupadors als Estats Units munta una pantalla Full HD (1920 × 1200) sobre un processador NVIDIA Tegra K1 amb 192 CUDA cores, 4 GB de RAM i 128GB d'emmagatzematge intern.

És un dispositiu realment potent per al que s'està acostumat a veure. Però de ben segur que no tardarà molt de temps a veure dispositius de característiques similars a les nostres mans.

Llista de sensors que li han instal·lat: – Càmera de 4MP amb reconeixement de moviment – Sensor infraroig per a la profunditat 3D – Acceleròmetre – Sensor de llum ambient – Baròmetre – Brúixola – GPS – Giroscopi

La beneficiosa batussa

Poc han trigat les grans companyies en intentar treure profit d'aquesta sucosa tecnologia. Qualcomm ja va intentar col·locar els seus processadors en Project Tango. I de fet això és una molt bona notícia ja que a mesura que van desenvolupant nous processadors, van afegint nous sensors i funcionalitats que fan que els nostres dispositius estiguin cada vegada més a prop de suportar Project Tango.

D'altra banda, el major competidor de Qualcomm, Intel, porta ja cert recorregut en el desenvolupament d'una tecnologia molt similar, Intel RealSense. Per això, a finals d'agost, Google i Intel van decidir sumar forces i desenvolupar en conjunt les eines necessàries perquè els desenvolupadors puguin portar les seves aplicacions tant a Project Tango com a Intel RealSense demanera senzilla.

Llavors, ¿Quan tindrem Project Tango a les nostres mans?

La tecnologia està servida, és funcional i estable. Ara només queden dos grans passos. Que els desenvolupadors realitzin aplicacions fascinants que espremin al màxim les possibilitats dels sensors. I que amb la següent generació de tablets i smartphones els fabricants comencin a incloure la sèrie de sensors necessaris per poder dotar els nostres dispositius de percepció de l'entorn.