realitat augmentada dibuix tècnic

Tipus d'imatges mentals:

 

• Imatges concretes pictòriques. Es tracta d'imatges figuratives d'objectes físics, semblant al procediment instintiu i inconscient de la majoria d'alumnes. És el mètode que s'utilitza més a l'hora de percebre les figures i determinar les projeccions resultants d'aquestes.

 

• Imatges de fórmules. Es centra en la visualització mental de fórmules o relacions esquemàtiques, aquest tipus no es dóna lloc en el procediment mental que es poden fers servir als exercicis del llibre de dibuix tècnic.

 

• Imatges de patrons. Corresponen a relacions abstractes. A diferència del tipus anterior visualitza alguna representació gràfica del seu significat.

 

• Imatges cinètiques. Barreja imatges físiques i mentals. Aquest tipus no es duria a terme si en el procediment de representació de qualsevol element geomètric se li afegis Realitat Augmentada. Aquesta tecnologia mostra les figures augmentades les quals són imatges físiques amb moviment depenent d'on s'enfoqui amb la càmera, per tant, no caldria fer-se cap imatge mental.

 

• Imatges dinàmiques. On els objectes o alguns dels seus elements es desplacen. En aquest cas, no val per al sistema dièdric directe, ja que aquest no juga amb figures en moviment, sinó que aquestes són figures fixes en l'espai.

 

Tipus de processos:

 

• Processament visual (VP). És el procés de conversió d'informació abstracta en imatges visuals. També el de transformació d'unes imatges visuals, formades prèviament, en unes altres.

 

• Interpretació d'informació figurativa (IFI). És el procés de comprensió i interpretació de representacions visuals per a extreure'n la informació que contenen.

 

Les habilitats més utilitzades pels individus per a la creació i processament d'imatges visuals i les que s'haurien, també, de millorar, són:

 

• Coordinació motriu dels ulls. És la capacitat que tenen els ulls per seguir el moviment dels objectes de forma àgil i eficaç.

 

• Identificació visual. És la capacitat de reconèixer una figura aïllant-la del seu context.

 

• Conservació de la percepció. És la capacitat de reconèixer que un objecte manté la seva forma encara que deixi de veure's total o parcialment.

 

• Reconeixement de posicions en l'espai. És la capacitat de relacionar la posició d'un objecte amb un mateix o amb un altre objecte, que actua com a punt de referència.

 

• Reconeixement de les relacions espacials. És la capacitat que permet identificar correctament les característiques de relacions entre diversos objectes situats en l'espai.

 

• Discriminació visual. És la capacitat que permet comparar diversos objectes identificant les seves semblances i diferències visuals.

 

• Memòria visual. És la capacitat de recordar les característiques visuals i de posició que tenien en un moment donat un conjunt d'objectes que estaven a la vista però que ja no es veuen o que han estat canviats de posició.